Estudi sociològic de l’exili i les migracions - Guerres de Síria

Introducció:

El 2011, l’onada massiva d’exili sirià cap a països veïns i altres regions del món va ser causada per la violència creixent i la repressió del règim de Bashar al-Assad. Les protestes que al principi eren pacífiques, motivades per les revoltes de la Primavera Àrab, van ser sufocades de manera violenta, cosa que va desencadenar una llarga guerra civil.

A mesura que el conflicte s’intensificava, amb enfrontaments entre diversos actors interns i externs, sectors amplis de la població quedaven atrapats entre el foc creuat, la destrucció d’infraestructures vitals i la constant amenaça d’atacs indiscriminats. A conseqüència d’això, milions de sirians foren forçats a deixar les seves cases per escapar de la guerra, així com de la persecució política i sectària.

Segons informes internacionals, aquesta crisi humanitària ha portat a l’exili de milions de persones, tant combatents com civils, moltes famílies completes amb dones, nens i gent gran, pertanyents a diferents grups socials, ètnics i religiosos, que busquen refugi en regions més segures dins i fora de Síria.

La migració forçada i el desplaçament de refugiats sirians:

Segons les dades més recents proporcionades per l’ONU el 2020, Síria està entre els països amb més emigrants. Es va calcular que 8.457.214 sirians viuen a l’estranger, un 40,71% de la població.

En aquesta taula es mostra l’evolució en l’emigració de Síria des del 2010 fins al 2020.

Aquesta taula mostra l’evolució de l’emigració a Síria entre el 2010 i el 2020, durant els anys més intensos del conflicte civil que va sorgir després de l’esclat de la Primavera Àrab el 2011.

Abans de l’inici del conflicte el 2010, aproximadament el 4,94% de la població estava conformada per emigrants, cosa que representava una mica més d’un milió de persones que havien abandonat el país.

Amb l’inici de la guerra, el 2015, es va registrar un augment significatiu del 28,63% en el nombre d’emigrants, arribant a un 33,57% de la població total. Aquest període mostra l’impacte directe de la violència i la destrucció massiva, obligant a milions de persones a fugir.

L’any 2020 la tendència va continuar amb un augment fins a arribar al 40,71%, amb més de 8,4 milions d’emigrants. Tot i que l’augment és menys pronunciat que en els primers anys del conflicte, ressalta la continuació de la crisi humanitària i la dificultat per assolir l’estabilitat al país.

També s’observa com l’emigració masculina supera la femenina, amb 4.869.975 homes, cosa que representa el 57,58% del total, davant els 3.587.239 d’emigrants dones, que són el 42,41%.

Segons dades actuals, 6,4 milions de sirians són refugiats fora del seu país, mentre que 6,7 milions han estat desplaçats internament.

El principal país d’acollida de refugiats sirians és Turquia, on hi ha el 44,84% dels desplaçats, seguit pel Líban amb el 12,33%, l’Aràbia Saudita amb el 9,73%, Jordània i Alemanya.

A continuació es mostren tres imatges amb les seves taules corresponents on es mostren els principals països d’acollida dels refugiats sirians el 2010, 2015 i 2020.

2010

2015

2020

En comparar i analitzar dades sobre l’emigració de refugiats sirians els anys 2010, 2015 i 2020, s’observa una clara influència dels esdeveniments de la Primavera Àrab, que va iniciar el 2011 i va desencadenar una guerra civil a Síria.

Aquests esdeveniments van causar un gran desplaçament de població, cosa que es reflecteix en la modificació dels patrons d’emigració dels refugiats sirians.

Abans de la Primavera Àrab el 2010, Aràbia Saudita era el país que rebia la quantitat més gran de refugiats sirians, amb un total de 515.803 persones, seguit per Jordània i els Estats Units. Durant aquest període, la situació a Síria era força estable i la major part de l’emigració era causada per motius econòmics o laborals.

Tant els Emirats Àrabs com Alemanya també havien acollit una quantitat considerable de la població siriana, encara que en una escala molt menor en comparació amb altres països de la regió.

2015 (pic de la crisi de refugiats): La guerra a Síria havia causat un flux massiu de persones desplaçades. Turquia es va convertir en la principal destinació de més de 2,7 milions de refugiats sirians. Això va ser degut a la proximitat geogràfica i la política d’acollida de refugiats del país, així com la creació de camps de refugiats per gestionar l’afluència. Al Líban i Jordània es va observar un considerable augment en el nombre de refugiats, aconseguint gairebé 1,2 milions i 674.705 respectivament, evidenciant la pressió que la crisi humanitària va exercir sobre aquests països limítrofs. Amb 659.067 refugiats, Aràbia Saudita va mantenir la seva importància com a destinació important, però va perdre la seva posició de lideratge a favor de països més propers a Síria. L’augment de refugiats a Alemanya, que va arribar als 197.186, és un reflex de la seva política d’asil generosa durant aquest període, en què la crisi migratòria europea estava al punt més àlgid.
L’any 2020, Turquia continuava sent el principal destí de 3,7 milions de refugiats sirians, cosa que representava un important augment respecte al 2015. La situació de guerra persistia i les condicions perquè els refugiats tornessin a Síria no milloraven. Al Líban i Jordània es va observar una lleugera reducció en el nombre de refugiats, passant d’1,19 milions a 1,04 milions al Líban, cosa que podria indicar una saturació en la seva capacitat d’acollida i el trasllat de refugiats a altres països. El nombre de refugiats a Alemanya va augmentar significativament fins a assolir els 707.457 el 2020, convertint-se en una de les destinacions principals fora de la regió. Aquest increment podria estar relacionat amb l’arribada de refugiats ja establerts en altres països europeus. Aràbia Saudita continuava sent un receptor important amb 823.261 persones, però la seva quota relativa va disminuir en comparació amb Turquia.
Anàlisi general:
- L’any 2010, les migracions de refugiats sirians tenien principalment motivacions econòmiques o laborals, i es distribuïen de manera més equitativa entre diferents països.
- El 2015, la guerra civil a Síria va provocar una crisi de refugiats massiva, i va impactar especialment països veïns com Turquia, Líban i Jordània, mentre que Alemanya es va convertir en una destinació clau a Europa.
- El 2020, la crisi dels refugiats va seguir en evolució, amb un augment sostingut a Turquia i Alemanya. La capacitat d’acollida generosa de Turquia i el compromís d’Alemanya de rebre refugiats van transformar el panorama migratori.

En general, les dades mostren l’impacte devastador de la guerra a Síria i com ha canviat dràsticament els patrons de migració dels refugiats. Països propers com Turquia, Líban i Jordània van ser els primers a rebre una gran quantitat de refugiats després de la guerra, mentre que països més llunyans com Alemanya van començar a jugar un paper important a mesura que la crisi s’estenia a escala global.

En conclusió, en els darrers anys, el nombre d’emigrants sirians ha augmentat en 2.009.371 persones, un 31,16%.

Recompte general dels camps per a refugiats provinents de Síria

En el context dels refugiats sirians, quan es parla d’Àsia es fa referència principalment als països de l’Orient Mitjà que acullen la majoria dels refugiats. Els camps es concentren a països veïns com Turquia, Jordània i Iraq.

Turquia és el país que acull la quantitat més gran de refugiats sirians, amb més de 3,5 milions de persones. Compte amb aproximadament 22 camps oficials, principalment situats al sud del país, en províncies com Hatay, Gaziantep, Şanlıurfa, Kilis, Adana i Mardin. Tot i això, la majoria dels refugiats resideixen en zones urbanes fora dels camps de refugiats.

D’altra banda, Jordània compta amb tres camps principals: Zaatari, Azraq i Mrajeeb Al Fhood. Zaatari és un dels camps de refugiats més grans del món, amb aproximadament 80.000 persones que hi resideixen.

Al Líban no hi ha camps oficials, sinó milers d’assentaments informals que acullen 1,5 milions de sirians.

L’Iraq té més de deu camps principalment situats a la regió del Kurdistán, a províncias com Duhok, Erbil i Sulaymaniyya.

Finalment, a Egipte no hi ha camps oficials per a refugiats sirians, ja que la majoria resideix en comunitats urbanes a ciutats com el Caire i Alexandria.

En el conjunt d’ Àsia (Orient Mitjà), hi ha al voltant de 35 camps oficials per a refugiats sirians, així com molts assentaments informals addicionals, principalment al Líban i algunes zones de Jordània. Això exemplifica la gravetat de la crisi de refugiats sirians a la regió, on els països d’acollida, malgrat els esforços, moltes vegades no poden proveir prou recursos per a tots els desplaçats.

A Europa, hi ha menys camps oficials de refugiats que a l’Orient Mitjà, on la majoria dels refugiats sirians són allotjats en centres de recepció temporals o en habitatges habilitats a ciutats i pobles.

A Grècia hi ha aproximadament 30 camps i centres de recepció, ubicats principalment a les illes de Lesbos, Samos, Chios, Leros i Kos.

Itàlia compta amb centres de recepció a Lampedusa i Sicília, però no disposa de grans camps dedicats als sirians.

A Alemanya i altres països europeus, els refugiats són atesos a centres d’acollida i allotjaments temporals dispersos, i la majoria dels sirians són ubicats en pisos o àrees urbanes.

A Europa hi ha aproximadament entre 30 i 40 camps i centres de recepció, principalment ubicats a Grècia. Tot i això, cap d’aquests camps és tan gran o està específicament destinat als refugiats sirians com els que es troben a l’Orient Mitjà.

En total, hi ha aproximadament 35 camps oficials per a refugiats sirians a Àsia (Orient Mitjà), principalment ubicats a Turquia, Jordània i Iraq. Mentrestant, a Europa s’han establert al voltant de 30-40 camps o centres de recepció per acollir els sirians, i Grècia és el país amb més concentració de refugiats. No obstant això, molts estan allotjats a zones urbanes o rurals a tot el continent.