El genocidi a Bòsnia i Hercegovina va tenir lloc durant la desintegració de Iugoslàvia i les tensions ètniques que van sorgir després de la mort del líder comunista Josip Broz Tito el 1980.
El sorgiment dels nacionalismes serbi, croat i bosnià es va accentuar després del col·lapse de la federació iugoslava a principis dels anys noranta. El conflicte es va aguditzar encara més quan Bòsnia va declarar la seva independència el 1992. Les forces serbobosnianes no van reconèixer aquesta independència, ja que buscaven formar part d’una Gran Sèrbia.
Aquest objectiu es va manifestar en una política sistemàtica de “neteja ètnica” dirigida cap a la població musulmana bosniana. Els serbis van recórrer a la violència, els assassinats en massa i la deportació forçada per erradicar els bosnians d’extenses zones de Bòsnia i Hercegovina.
El genocidi va tenir lloc principalment entre el 1992 i el 1995, amb episodis com el setge de Sarajevo i, de manera més tràgica, la massacre de Srebrenica. El propòsit d’aquesta violència era eliminar la convivència multiètnica que havia existit a Bòsnia i establir el domini serbi sobre el territori. L’objectiu era eliminar la identitat musulmana bosniana en un intent de modificar les fronteres ètniques de la regió.
A la dècada de 1990 va ser un terrible acte de violència que va deixar milers de morts i ferits a Bòsnia. Va ser un crim atroç que va causar un profund patiment a la població bosniana i que continua sent recordat com un dels moments més foscos de la història europea recent.
Durant els anys 1992 i 1995, Bòsnia va ser escenari d’una campanya brutal de neteja ètnica adreçada principalment contra la població musulmana. Radovan Karadžić i el general Ratko Mladić, al capdavant de les forces serbobosnianes, desenvoluparen un pla per eliminar o expulsar els bosnians de les regions de Bòsnia i Hercegovina que desitjaven unir a Sèrbia.
El genocidi es defineix com la intenció deliberada de destruir, totalment o parcialment, un grup ètnic, racial, religiós o nacional. El concepte de genocidi va ser presentat per Rafael Lemkin (…) el 1944, i ha estat utilitzat en el cas de Bòsnia per referir-se als actes de neteja ètnica i violència contra els bosnians, específicament per part de les forces serbobosnianes. La principal diferència entre genocidi i altres formes de violència massiva rau en la seva intenció no es tracta únicament de posar fi a vides d’individus, sinó d’erradicar la identitat i l’existència d’un grup. A Bòsnia, el genocidi es va evidenciar mitjançant assassinats en massa, violència sexual, deportacions i destrucció d’infraestructures culturals i religioses. A més dels assassinats, l’objectiu dels serbis era expulsar la població musulmana per canviar la composició ètnica de les regions sota el seu control.
Durant el genocidi, més de 100.000 persones van perdre la vida i entre 25.000 i 50.000 dones van ser víctimes de violació durant el conflicte. A més, s’estima que aproximadament 2,2 milions de persones van ser desplaçades, cosa que va causar una crisi humanitària de gran magnitud
La massacre de Srebrenica ocorreguda entre l’11 i el 22 de juliol de 1995 és l’episodi més tràgic del genocidi a Bòsnia. Les Nacions Unides havien designat Srebrenica com una «zona segura», però, la manca d’acció de la comunitat internacional va permetre que les forces serbobosnianes s’apoderessin de la ciutat. Més de 8.000 homes i nens bosnians van ser separats de les seves famílies i assassinats de manera sistemàtica.
Amb l’avenç de les forces sèrbies, la població civil va intentar fugir cap a les zones controlades per l’exèrcit bosnià. Molts van emprendre una fugida desesperada a través de les muntanyes en el que es coneix com el *Camí de la Mort*. Aquest recorregut, de més de 60 quilòmetres, va resultar summament perillós: molts van ser capturats i executats al camí, mentre que altres van morir a causa de les dures condicions de la ruta.
Aquells que van superar el Camí de la Mort van arribar a la ciutat de Tuzla, sota control bosnià, però la situació humanitària era molt greu. La vida dels supervivents va quedar marcada profundament pels camps de refugiats improvisats, l’escassetat d’aliments i el trauma psicològic de perdre familiars.
La societat bosniana es va fragmentar i les comunitats van ser destruïdes, trencant famílies a causa d’aquest desplaçament forçat. La pèrdua de la llar, la violència i el trauma psicològic van provocar seqüeles duradores tant en els supervivents com en les pròximes generacions.
Les massacres de Srebrenica van tenir lloc al final de la guerra de Bòsnia. Un atac al mercat de Markala a Sarajevo va provocar la mort de més de 40 persones un mes després, portant l’OTAN a intervenir militarment i finalment posant fi a la guerra amb els Acords de Dayton signats el novembre de 1995. Aquests acords van dividir Bòsnia en dues entitats autònomes: la República Srpska i la Federació croata-musulmana de Bòsnia i Hercegovina.
La guerra va causar una fragmentació del país i va generar una administració complicada amb múltiples governs i institucions per a una població reduïda de 3,3 milions d’habitants. Encara persisteix la divisió ètnica en organismes com la policia i el poder judicial, i els partits polítics es dediquen principalment a representar els interessos de la seva pròpia ètnia, cosa que dificulta l’aprovació de lleis que beneficiïn tota la nació. La guerra i la neteja ètnica també han causat una disminució demogràfica significativa: la població ha disminuït de 4,4 milions el 1991 a 3,4 milions actualment.
Tot i que un milió de persones van tornar a casa després del conflicte, la quantitat de desplaçats va ser immensa, arribant a afectar més de la meitat de la població d’aquella època.
El genocidi bosnià i la massacre de Srebrenica són exemples devastadors de les conseqüències del nacionalisme extrem. La violència sistemàtica contra la població bosniana no sols buscava eliminar físicament aquest grup, sinó també esborrar la seva identitat cultural i religiosa.
Durant la guerra de Bòsnia es calcula que més de 100.000 persones van perdre la vida, amb unes 8.372 víctimes mortals a Srebrenica. A més, s’estima que al voltant de 30.000 bosnians van desaparèixer durant el conflicte, i molts encara no han estat trobats.
La crisi humanitària de gran magnitud va ser desencadenada pel desplaçament massiu de poblacions, juntament amb els assassinats i les violacions.
Encara hi ha grans desafiaments en els esforços de reconstrucció i reconciliació, especialment pel que fa al negacionisme i a la manca de justícia plena per a totes les víctimes.
Treball de Recerca Neil AE | Institut Montserrat Roig, Barcelona | Curs 2024-2025
Made with 💚 by Joan Alonso Design
