Introducció

Els processos d’exili o migracions derivades de conflictes bèl·lics, com l’exili republicà espanyol, la guerra de Bòsnia i les Guerres de Síria, comporten conseqüències psicològiques profundes i desarrelament social a les persones afectades. Tant a escala individual com col·lectiva, els exiliats pateixen traumes psicològics similars, com ara el trastorn d’estrès posttraumàtic, l’ansietat i la pèrdua d’identitat. A més, s’enfronten a desafiaments socials comuns, com ara la discriminació, la manca d’integració als països receptors i la reestructuració de la seva identitat cultural. Altrament, tot i la millora en l’organització en comparació dels camps de concentració del segle XX i els camps de refugiats contemporanis, continuen tenint impactes devastadors psicològicament i socialment a les persones migrants. La incertesa sobre el futur, l’escassetat de recursos i la prolongació de la situació de les persones refugiades causen un augment del trauma i en dificulten l’eventual reintegració.

Així doncs, ambdues situacions, l’exili republicà espanyol i els moviments migratoris dels bosnians i sirians, presenten semblances en els efectes psicològics, com ara el trauma, l’ansietat i la pèrdua d’identitat, així com en els desafiaments sociològics, com ara les dificultats d’integració, discriminació i construcció d’una nova identitat al país d’acollida. Tot i les diferències històriques i geopolítiques, els efectes d’aquests moviments es manifesten en la deshumanització, la manca d’arrelament social i les seqüeles emocionals tant a les generacions directament afectades com a les següents.